

Mentionnés pour la première fois dans les processions de la ville d’Alenquer (Portugal) au XIIIème siècle, les Géants sont une tradition multi-séculaire qui n’a pas tardé à se développer sur toute la géographie européenne puis mondiale. En effet, en 1398 déjà, les premières figurations gigantesques sont attestées à Anvers (Belgique). Le phénomène s’est peut-être répandu grâce aux marchands portugais résidant à l’époque dans le Nord de l’Europe.
Au 15ème siècle, le phénomène s’affirme du côté des Pays-Bas : on recense alors douze Goliath, six Saint-Christophe (sur échasses ou non), un Hercule, un Samson dans les processions. Douze villes minimum jouent le combat entre Saint-Georges et le dragon, et dix villes disposent de leur Cheval Bayard chevauché par les quatre fils Aymon.
C’est ensuite en Espagne, dès 1424, que l’on retrouve des géants : Saint-Christophe & Goliath de Barcelona, puis en Angleterre en 1461 (Leicester) avec une représentation de Samson. Goliath est présent à l’entrée de Philippe le Bon à Dijon en 1454, et également à celle de Charles VIII à Troyes en 1486.
La plupart de ces personnages étant religieux, ils connaîtront une destinée mouvementée. Tantôt contraints à sortir à une date imposée par l’édit des kermesses de Joseph II d’Autriche en 1786, tantôt supprimés ou brûlés sous la révolution française (comme à Ath le 28 août 1794), les géants, immortels, ne cesseront de renaître de leurs cendres.


Esmentats per primera vegada a les processons de la ciutat d’Alenquer (Portugal) al segle XIII, els Gegants són una tradició centenària que es va desenvolupar ràpidament per tota la geografia europea i després mundial. De fet, el 1398 ja es testimonien les primeres figuracions gegantines a Anvers (Bèlgica). El fenomen pot haver-se estès gràcies als comerciants portuguesos que residien aleshores al nord d’Europa. Al segle XV, el fenomen es va afirmar del costat dels Països Baixos: hi havia aleshores dotze Goliats, sis Sant Cristòfol (amb xanques o no), un Hèrcules, i un Samsó a les processons. Dotze ciutats com a mínim juguen la lluita entre Sant Jordi i el drac, i deu ciutats tenen el seu cavall de Bayard conduït pels quatre fills Aymon. Va ser llavors a Espanya, a partir del 1424, que trobem gegants: Sant-Cristòfol i Goliat de Barcelona, després a Anglaterra el 1461 (Leicester) amb una representació de Samsó. A Fraça, Goliat és present a l’entrada de Felip el Bé a Dijon el 1454, i també a la de Carles VIII a Troyes el 1486. La majoria d’aquests personatges són religiosos, i experimentaran un destí atzarós. De vegades obligat a sortir en una data imposada per l’edicte de les fires de Josep II d’Àustria el 1786, de vegades suprimit o cremat sota la revolució francesa (com a Ath el 28 d’agost de 1794). Els gegants, immortals, mai deixaran de renéixer de les seves cendres.